La xerrada va abordar com l’augment de l’esperança de vida i els canvis en els valors socials plantegen reptes individuals i col·lectius per garantir que cada etapa de la vida es visqui amb la màxima autonomia possible.

La mirada social: Montserrat Rossinés

Montserrat Rossinés, cap de l’àrea de polítiques socials i d’igualtat del Consell Comarcal del Vallès Oriental, va centrar el seu missatge en la realitat demogràfica i els drets de les persones grans:

• Emergència demogràfica al Vallès: S’estima que per al 2026 hi haurà un increment del 31% de persones majors de 65 anys a la comarca, una xifra superior a la mitjana catalana, fet que obliga a “posar-se les piles” en la planificació de serveis.

• Drets i sensibilització: Rossinés va destacar la importància de campanyes contra el maltractament per fer visible que les persones grans tenen dret a decidir sobre la seva vida, els seus diners i les seves activitats, fugint de la imatge negativa de “mancança” que sovint projecten els mitjans.

• Evolució del Servei d’Atenció a Domicili (SAD): Actualment es treballa per transformar el SAD d’un model rígid i tancat cap a un concepte més ampli que tingui en compte l’entorn de la persona, el barri i les relacions familiars, respectant el desig majoritari d’envellir a la pròpia llar.

La sostenibilitat i la innovació jurídica: Jordi Vendrell

Jordi Vendrell, cap de serveis jurídics del Consell Comarcal del Vallès Oriental, va aportar una visió crítica sobre la gestió de recursos i la necessitat d’innovar per fer front a un sistema que considera materialment insostenible:

• Sostenibilitat econòmica: Vendrell va advertir que, amb l’augment de l’esperança de vida i les taxes de morbiditat, el sistema de serveis socials dissenyat als anys 80 i 90 és insuficient i econòmicament inviable si no es repensa profundament.

• Qualitat laboral i tecnologia: Per millorar el servei, va defensar la necessitat de dignificar les professions de cura amb millors salaris i formació, així com d’incorporar tecnologies (com sensors o robòtica) que preservin la intimitat i l’autonomia al domicili sense dependre exclusivament d’hores de personal humà.

• Noves figures jurídiques i patrimoni: Davant la falta de recursos públics, va proposar explorar figures del Codi Civil de Catalunya com els pactes de convivència (autogestió comunitària entre persones sense vincles familiars) o l’ús del patrimoni personal per finançar les cures quan la xarxa familiar és inexistent, evitant així “subvencionar l’herència” a costa de la qualitat de vida de la persona.

• Ciutadania activa i governança: Va fer una crida a passar d’un model paternalista a un de governança, on els ciutadans s’organitzin i siguin interlocutors actius amb l’administració per definir com volen ser cuidats.

Conclusió compartida: L’ètica de la cura

Tots dos ponents van coincidir que qualsevol reforma del model ha d’estar guiada per una ètica pública de la cura. El repte no és només gestionar diners o tecnologia, sinó assegurar que el sistema no perdi la seva “ànima” i continuï centrat en el valor de la persona i el seu dret a romandre en el seu entorn amb dignitat.

---

Podeu veure la conferència aquí: