L’historiador Joan B. Culla analitza les arrels del conflicte català i la seva irreversibilitat

En el marc del cicle de xerrades d’aquesta tardor, el prestigiós historiador i analista polític Joan B. Culla i Clar ha ofert una conferència titulada “Catalunya tardor 2018: Com hem arribat fins aquí?”. Durant l’acte, Culla ha utilitzat la seva perspectiva com a historiador per desgranar l’evolució de la relació entre Catalunya i l’Estat espanyol, concloent que el procés actual no té marxa enrere,.

Un fracàs històric en la construcció de l’Estat Culla ha situat l’inici de l’excepcionalitat catalana el 1714, destacant una asimetria fonamental: mentre el poder polític s’ha concentrat històricament a Madrid, el motor econòmic i industrial s’ha situat a Barcelona,. Segons l’historiador, Espanya ha estat una “França frustrada” que, a diferència del model parisenc, no va tenir la capacitat de seduir ni de “nacionalitzar” els ciutadans de la perifèria a causa del seu retard econòmic i social durant el segle XIX,,.

L’equívoc de la Transició i la dècada de les decepcions L’anàlisi s’ha centrat de manera crítica en l’anomenat “equívoc de la transició”. Culla sosté que el pacte de 1978 va ser interpretat de dues maneres oposades: per al catalanisme era un punt de partida pragmàtic cap a més autogovern, mentre que per a l’establishment de Madrid era un punt d’arribada i la solució definitiva al “problema català”,,.

Aquesta divergència va portar a la “dècada de les decepcions” (2000-2010), marcada per:

• El fracàs de l’intent de la dreta espanyola per entendre el fet diferencial català durant l’etapa d’Aznar.

• La retallada i posterior sentència del Tribunal Constitucional contra l’Estatut del 2006,.

L’emergència de l’independentisme i la situació actual La sentència del 2010 va ser, segons Culla, l’“esguerro” definitiu: una trencadissa irreversible en la relació amb l’Estat que va transformar el sentiment catalanista en un moviment independentista de masses,,. L’historiador ha recordat que fa només una dècada era inimaginable tenir un 48% de suport electoral a la independència i una majoria parlamentària clarament sobiranista.

Finalment, Culla ha descrit la reacció de l’Estat espanyol davant l’1 d’octubre com una resposta purament repressiva, pròpia d’una cultura política que històricament no ha sabut gestionar les secessions de manera pactada o civilitzada,,. Tot i la “perplexitat” actual dels lideratges, l’autor afirma amb rotunditat que la societat catalana no tornarà als “equívocs i regatejos” de l’època autonomista,.

——————————————————————————–

Per entendre aquesta situació, Culla utilitza la metàfora de l’“esguerro”: com una peça de roba que ha estat tallada per on no tocava, la relació entre Catalunya i l’Estat ha patit un dany estructural que ja no es pot sargir ni reparar per tornar a l’estat anterior,.

Xerrada realitzada el 18 d’octubre de 2018 al Teatre Pare Casals de Sant Esteve de Palautordera.