En aquesta sessió organitzada per ISVAT, el reconegut geògraf, sociòleg i urbanista Jordi Borja reflexiona sobre la complexa relació entre la població i el territori, aportant una visió crítica sobre l’organització administrativa i els reptes socials en un context globalitzat,.

Catalunya: Una ciutat de ciutats

Borja planteja que actualment Catalunya és una “ciutat de ciutats”, on més del 90% de la població viu en condicions urbanes,. Per a l’autor, la ciutadania no es defineix per la mida del municipi, sinó per la possessió d’un estatus jurídic que atorga igualtat de drets i deures en una ciutat compacta i diversa,.

La crisi de la sostenibilitat i la injustícia espacial

L’actual model territorial es descriu com a insostenible a causa de la malversació del sòl, l’energia i la contaminació. Borja destaca dues problemàtiques principals:

• Desigualtats i exclusions: Les classes populars són sovint expulsades cap a la perifèria, lluny dels serveis bàsics, el que genera una clara injustícia espacial,.

• El salari indirecte: Concepte clau que inclou l’accés a l’habitatge, el transport públic, l’ensenyament i la sanitat. Segons l’expert, la vida urbana es defineix per la reproducció social, que és el complement necessari de la producció econòmica,.

Crítica a l’organització administrativa

Borja és crític amb les estructures actuals, afirmant que la Generalitat ha estat, en molts aspectes, un “mal govern del territori”. Alguns punts destacats són:

• L’obsolescència de les províncies, vistes com un instrument del centralisme,.

• La necessitat d’una nova organització territorial que agrupi municipis per ser més eficients en la prestació de serveis supramunicipals,.

• La manca d’una llei electoral pròpia i d’una llei territorial efectiva a Catalunya des de 1980.

L’amenaça del capital financer global

La xerrada denuncia com el capital financer globalitzat ha convertit béns comuns com l’aigua o l’habitatge en simples mercaderies especulatives,,. Aquest sistema, on els diners generen més diners sense producció real, acaba baixant el nivell dels salaris i privatitzant serveis essencials,.

L’esperança: Reconstruir des de baix

Davant d’aquesta situació, Borja proposa tres eixos per a l’esperança i l’acció futura:

1. Poders locals forts: Ajuntaments amb competències reals i capacitat d’actuació,.

2. Mobilització ciutadana i territorial: Aliances socials que vagin més enllà de la fàbrica, centrant-se en la sostenibilitat i l’espai públic.

3. Democràcia de proximitat: Reconstruir la democràcia política, social i ambiental “des de baix”, mitjançant relacions contractuals i no jeràrquiques entre poders,.

Finalment, Borja recorda que el progrés només s’aconsegueix a través del conflicte i l’acumulació de forces, defensant una visió republicana de la democràcia que garanteixi drets socials i econòmics per a tothom.

---

Podeu veure la conferència aquí:

Conferència realitzada el 22 de març de 2018 al Centre Cívic de Santa Maria de Palautordera.