Josep Ramoneda reflexiona a ISVAT sobre el futur d’una Europa en crisi i la necessitat de recuperar els seus valors morals

L’associació ISVAT ha comptat recentment amb la participació del reconegut filòsof i periodista Josep Ramoneda, qui ha ofert una ponència magistral sobre la situació d’“Europa en la crisi actual”. Presentat pel científic Tomàs, l’acte ha servit per analitzar si el continent encara pot jugar el paper que el món necessita en un context d’incertesa global.

Una Europa desorientada i atrapada

Durant la seva intervenció, Ramoneda ha diagnosticat que Europa viu un moment d’incomoditat i decepció. Segons el filòsof, la Unió Europea transmet una sensació d’estar “atrapada” i “desconcertada”, en part perquè s’ha cregut excessivament el seu propi mite com a centre de la modernitat mentre era desbordada pel creixement de noves potències.

Ramoneda ha assenyalat un “pecat original” en la construcció europea: la priorització de la lògica econòmica per sobre de la política. Tot i que l’impuls unificador va néixer per evitar noves guerres després de la Segona Guerra Mundial, la Unió Europea no ha aconseguit consolidar un lideratge real que li permeti interlocutar de tu a tu amb els Estats Units o la Xina.

El repte del capitalisme digital i el nihilisme

L’anàlisi ha aprofundit en el canvi de sistema que vivim, passant del capitalisme industrial al capitalisme digital i financer. Aquesta transició, segons Ramoneda, ha transformat l’espai comunicacional, on la manca de verificació a les xarxes socials debilita el model democràtic i la qualitat del discurs polític.

Aquesta situació ha derivat en el que ell defineix com un nihilisme contemporani: una pèrdua de la noció de límits on es creu que “tot és possible”. Aquest escenari es manifesta en l’escalada reaccionària i l’ascens de l’extrema dreta a països com França, Itàlia o Portugal.

Recuperar les “institucions morals” d’Europa

Com a proposta de recuperació, Ramoneda ha reivindicat el que anomena les “institucions morals europees”, valors que haurien de definir una Europa més humana:

• La intimitat: Defensar l’espai propi davant la transparència absoluta de les noves tecnologies.

• La barreja: No mirar l’altre com una amenaça, sinó des del principi moral de la igualtat.

• La llibertat d’expressió: Entesa com el reconeixement de la dignitat de la paraula de l’altre.

• El sentit tràgic: Aprendre que la condició humana és precària i que l’oblit dels límits sempre porta al desastre.

L’acte ha conclòs amb una crida a la resistència contra els lideratges nihilistes i a la defensa de la convivència i la raó il·lustrada com a úniques vies per garantir un futur compartit i lliure.

---

Multimèdia

Podeu escoltar la xerrada aquí https://go.ivoox.com/rf/163371074