En una nova sessió organitzada per ISVAT, hem tingut el plaer de comptar amb la presència de Miquel Puig, doctor en economia, exsecretari d’Afers Econòmics de la Generalitat i una de les veus més lúcides per analitzar el model productiu del nostre país. Durant la seva intervenció, Puig va desgranar la realitat econòmica de Catalunya amb dades contundents, allunyant-se dels titulars optimistes per centrar-se en allò que realment afecta el benestar de la ciutadania: la productivitat i el PIB per càpita.

1. PIB vs. PIB per càpita: No és el mateix créixer que viure millor

Puig va iniciar la xerrada clarificant un concepte fonamental: una economia pot créixer (PIB), però si la població creix més ràpidament, el benestar individual (PIB per càpita) s’estanca o retrocedeix. Amb l’exemple del salari d’un treballador de McDonald’s a diferents ciutats, va demostrar que la diferència de sous no depèn de l’habilitat del treballador, sinó de la productivitat del país.

2. Les tres etapes de l’economia catalana

L’expert va dividir la història econòmica recent de Catalunya en tres períodes clau per entendre on som:

• 1955-1980 (El miracle): L’època de la industrialització on el PIB per càpita es va duplicar malgrat el fort augment de la població.

• 1980-2000 (La consolidació): Un període on els catalans van començar a sentir-se “rics” gràcies a un creixement econòmic sostingut amb una població estancada.

• Segle XXI (L’estancament): Tot i que l’economia creix, la població ha passat de 6 a 8 milions. El resultat és un PIB per càpita estancat i una pèrdua de poder adquisitiu real, especialment pel cost de l’habitatge, que ha reduït la renda disponible de moltes famílies en un 30% des de l’any 2000.

3. El model turístic i el repte de la immigració

Un dels punts més crítics de la conferència va ser l’anàlisi del model de turisme de masses. Puig va argumentar que sectors com el turisme o determinades indústries de baix valor afegit creen llocs de treball mal pagats que requereixen una immigració constant.

Aquest model posa en risc l’estat del benestar, ja que genera una població que, pels seus baixos salaris, contribueix menys al sistema fiscal del que rep en serveis públics (salut, educació, infraestructures). Citant estudis de Dinamarca, va advertir que el problema no és la immigració en si, sinó la decisió de basar l’economia en sectors de baixa productivitat.

4. Una nota d’optimisme: La resiliència industrial

Malgrat el diagnòstic sever, Puig va cloure amb un missatge d’esperança. Contràriament a la creença popular, Catalunya no s’ha desindustrialitzat. La indústria catalana manté el seu pes i productivitat en comparació amb referents com el País Basc. Aquesta base industrial sòlida és l’eina principal que té el país per revertir la trajectòria actual i apostar per un futur de prosperitat real.

---

Multimedia

Pots escoltar la xerrada en el següent enllaç: https://go.ivoox.com/rf/163372161

---

Perfil del ponent

A càrrec de Miquel Puig Raposo doctor en economía

23 d’octubre, dijous, 19:00 2025

Lloc: Teatre Pare Casals

C. Pare Casals, 2

Sant Esteve de Palautordera