En una sessió informativa organitzada per ISVAT, s’ha dut a terme una anàlisi profunda sobre el conflicte palestino-israelià, abordant des dels seus orígens a finals del segle XIX fins a l’extrema tensió actual entre Israel i l’Iran. La conferència ha subratllat que ens trobem davant del conflicte armat més llarg que es manté viu actualment al món.

Orígens i el paper de les potències colonials El recorregut històric ha definit el sionisme com un nacionalisme europeu de la segona meitat del segle XIX que buscava un territori per al poble jueu, concretant-se finalment en Palestina com la seva pàtria ancestral. S’ha destacat la responsabilitat del Regne Unit durant la Primera Guerra Mundial, moment en què els britànics van fer promeses incompatibles entre si: la creació d’un estat àrab independent (1915), el repartiment de territoris amb França mitjançant l’acord Sykes-Picot (1916) i la Declaració Balfour (1917), que prometia una llar jueva a Palestina.

La impossibilitat de la solució dels dos estats Les fonts detallen com el Pla de Partició de les Nacions Unides de 1947, que proposava dividir el territori entre un estat jueu i un d’àrab, mai es va arribar a aplicar per l’oposició dels estats àrabs i la desproporció demogràfica del moment. Després de la guerra de 1948, Israel va passar a ocupar el 78% del territori, iniciant el greu problema dels refugiats palestins, que avui dia sumen gairebé 6 milions de persones.

Posteriorment, la Guerra dels Sis Dies (1967) va introduir el concepte de territoris ocupats i l’inici d’una colonització que avui compta amb uns 750.000 colons a Cisjordània. Malgrat els Acords d’Oslo de la dècada dels 90, la creació d’un estat palestí s’ha vist frustrada per l’expansió d’assentaments i la construcció del mur de separació, que “mossega” territori palestí.

L’escenari actual: del 7 d’octubre a la tensió amb l’Iran L’anàlisi de la situació present ha estat marcada per diversos factors crítics:

• L’atac de Hamàs del 7 d’octubre: Qualificat com una “salvatjada” i un crim de guerra, però també com un “greu error polític”.

• La resposta d’Israel a Gaza: Una intervenció que ja ha provocat més de 34.000 víctimes i que, segons les fonts, ha danyat greument la imatge internacional d’Israel a causa dels bombardejos massius sobre hospitals i escoles.

• El paper de l’Iran: L’atac directe d’Iran amb drons i míssils sobre Israel va ser una resposta al bombardeig previ del seu consolat a Damasc per part d’Israel. Les fonts suggereixen que aquest intercanvi té una part de “teatre” polític per desviar l’atenció dels problemes interns de tots dos règims.

Líders en situació crítica La conferència ha conclòs assenyalant que tant Benjamin Netanyahu com el règim dels aiatol·làs a l’Iran es troben en situacions de debilitat interna. Netanyahu, que encapçala el govern més a la ultradreta de la història d’Israel, necessitaria mantenir l’estat de guerra per evitar els seus judicis pendents per corrupció i la fragmentació de la seva coalició. Aquesta necessitat de supervivència política d’ambdós costats crea una situació explosiva i molt perillosa que amenaça l’estabilitat regional i global.

Multimedia

Podeu escoltar la xerrada en el següent enllaç https://go.ivoox.com/rf/127778292

Perfil del ponent

Xerrada a càrrec de Ferran Requejo i Coll, catedràtic de ciència política a la Universitat Pompeu Fabra (UPF, Barcelona).