Davant d’un nombrós públic intergeneracional que va omplir la biblioteca, la Dra. Maria Ortuño va desmitificar la idea que Catalunya és una zona totalment lliure de perill sísmic, tot exposant a través de la paleosismologia (l’estudi de terratrèmols prehistòrics a través del registre geològic) com el nostre territori té una activitat tectònica moderada però constant.

1. El context de Catalunya: Per què hi ha terratrèmols?

Catalunya es troba en una zona de confluència difusa a causa de la pressió de la placa Africana contra la placa Euroasiàtica. Tot i que no patim la sismicitat destructiva de les vores de placa pures (com el Japó o Xile), les falles actives del nostre territori acumulen energia a un ritme molt més lent, la qual cosa genera terratrèmols rellevants en períodes de retorn llargs (centenars o milers d’anys).

Històricament, la zona dels Pirineus i el Sistema Mediterrani han patit sismes importants, sent el més destructiu de la història catalana el terratrèmol de Catalunya de 1428 (epicentre a prop de Camprodon), que va causar estralls a gran part del territori.

2. La sismicitat al Baix Montseny i entorn (Sant Celoni, Cardedeu, Hostalric)

La regió del Baix Montseny es troba geològicament emmarcada en una zona de transició clau: la depressió del Vallès i la seva connexió cap a la fosa de la Selva.

• El sistema de falles del Vallès-Penedès: Aquest conjunt de falles limita la serralada Prelitoral (on s’ubica el massís del Montseny) amb la depressió tectònica del Vallès. Municipis com Sant Celoni i Cardedeu se situen sobre o a prop d’aquestes línies de fractura geològica. Tot i que són falles amb un desplaçament lent, la recerca paleosísmica demostra que tenen capacitat per generar sismes perceptibles.
• Microesdeveniments i sismes històrics: Al llarg de la línia que uneix la Batllòria, Sant Celoni i Hostalric, es registren periòdicament petits terratrèmols de baixa magnitud (habitualment inferiors a 3 en l’escala de Richter), la majoria imperceptibles per a la població però registrats contínuament pels sismògrafs de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC).
• L’efecte amplificador del subsol: Es va destacar que en determinades zones del fons de la vall (on se situen nuclis urbans de Cardedeu o Sant Celoni), els sediments tous de les rieres i de la conca del riu Tordera poden actuar com a amplificadors de les Ones sísmiques en cas d’un terratrèmol regional, un factor clau que es té en compte en l’urbanisme modern i la protecció civil.

3. Conviure amb el risc: Preparació i resiliència

La Dra. Ortuño va insistir que «conèixer el passat geològic és la millor eina per protegir el futur». Atès que no es poden predir el dia i l’hora d’un terratrèmol, la clau rau en la prevenció:

• Aplicar normatives de construcció sismoresistent en les infraestructures.
• Divulgar a la ciutadania les mesures bàsiques de protecció de l’autoprotecció (com actuar dins de casa o al carrer si la terra tremola).
• Deixar de banda l’alarmisme i apostar per la informació rigorosa com la millor eina de gestió del risc.

L’acte va cloure amb un dinàmic torn de preguntes on els veïns i veïnes del Baix Montseny van poder resoldre dubtes sobre la sismicitat local, consolidant el compromís d’ISVAT amb les xerrades de ciència ciutadana i de proximitat.