Manuel Guerrero Brullet va oferir una visió profunda sobre l’estat actual de la cultura a casa nostra, analitzant tant els seus punts forts com les fragilitats estructurals en un món globalitzat.

1. El nou paradigma de la creació en un món global

La cultura contemporània ha canviat radicalment gràcies a la tecnologia i la comunicació. Avui dia, un creador de primer nivell internacional pot viure en un entorn local (com Mataró o Sant Vicenç de Montalt) i projectar la seva obra a tot el món. Tanmateix, s’ha de distingir entre les llengües universals, com l’art plàstic, que no tenen barreres, i les llengües minoritàries com el català, que limiten el territori d’acció de l’escriptor, malgrat que la indústria editorial de Barcelona continua sent una potència internacional.

2. La paradoxa de la cultura catalana: Potencial vs. Precarietat

Segons les fonts, ens trobem davant d’una situació paradoxal:

• Capacitat d’atracció: Catalunya, i especialment Barcelona, té una capacitat extraordinària d’atreure talent i esdeveniments internacionals (com el Mobile World Congress o la inversió en ciència).
• Manca de suport polític i social: Tot i aquest potencial, la cultura sovint es considera el «convidat pobre» de la societat. Guerrero destaca que el pressupost de la Generalitat per a cultura s’ha situat al voltant del 0,7%, lluny del 2% reivindicat històricament.
• Pèrdua de prestigi social: Antigament, el consum cultural atorgava prestigi; avui dia, aquest prestigi s’ha desplaçat cap a la possessió de recursos econòmics i béns materials.

3. L’ensenyament com a repte estratègic

Un dels punts més crítics de la xerrada va ser el paper de l’escola. Guerrero sosté que si no hi ha una base cultural forta en l’ensenyament (música, literatura, filosofia), el nivell cultural mitjà de la societat baixa. L’escola ha de ser un espai actiu per crear ciutadans crítics. Tot i això, hi ha motius per a l’optimisme, com la creixent xarxa d’escoles que treballen la filosofia per a nens des dels 3 anys per fomentar el raonament i la creativitat.

4. La cultura de base i el context local (Vall de la Tordera)

Les fonts assenyalen que el nostre territori té una base social i cultural molt significativa, amb moltes associacions, músics i una societat civil amb musculatura. Tanmateix, aquesta potencialitat sovint està disgregada i manca d’iniciatives integradores que li donin «sang i oxigen» per fluir amb normalitat. Es destaca la importància de recuperar l’entusiasme per la cultura de proximitat i les sinergies entre els poders locals i els grups actius.

5. Fractura generacional i noves formes d’expressió

Hi ha una clara fractura entre la cultura tradicional (conferències, llibres) i les noves generacions, que consumeixen continguts de manera immediata i audiovisual a través de les xarxes socials. No és que els joves no tinguin inquietuds, sinó que les canalitzen a través de formats diferents com el rap, el grafit o el teatre de petit format. El repte és connectar aquestes realitats i evitar que el món cultural esdevingui un espai tancat només per a la gent gran.

Conclusió

Malgrat les dificultats econòmiques i el canvi de valors, Manuel Guerrero aposta per creure en la importància de la cultura per al creixement personal i col·lectiu. Experiències com la Fundació Palau a Caldetes demostren que la col·laboració entre la iniciativa privada i les institucions pot crear centres de referència que dinamitzin tot un territori.

Podeu veure la conferència aquí: